Ahir 23 de juny, el nostre amic Domingo Mulà ens va deixar.
Em fa mal i ràbia escriure-ho, encara no m'ho puc creure.
Vaig començar-li aquest blog amb el bon propòsit de donar a conèixer a tothom, la seva trajectòria, la seva passional manera de recitar la poesia, amb aquest sentiment com ha fet sempre, sentint-la com si visqués en la seva pròpia pell cadascuna de les frases escrites.
Fa res, quatre dies que em deia, amb els ulls brillants d’il.lusió, com aquest blog l’havia tornat a la vida, i ja veieu quines coses que té la vida, justament quan un creu que la recupera, així, sobtadament se’n va.
“Estimat Domingo, ens has deixat, però allà on siguis, vull que sàpigues que ha estat un plaer compartir amb tu tantes bones estones.
Persona amable i de bon cor, que m’has omplert tantes vegades els ulls de llàgrimes escoltant-te recitar poesies amb aquesta gran passió...
Avui se m’omplen un cop més els ulls de llàgrimes, llàgrimes que com sempre m’arrenques del cor, el teu adéu em dol, si, molt, però em reconforta pensar en la sort que he tingut en haver-te conegut i dir-te que ja sempre més formaràs part de la meva memòria.”
Gràcies per tot el que m’has regalat, ben segur que et trobaré molt a faltar, però mai t’oblidaré.
Anna
Anna
