El meu testament

EL MEU TESTAMENT de EUFEMIÀ FORT COGUL



Si mai veieu que moro a terra llunya,
torneu-me a Catalunya;
la terra d'altra terra, que feixuga
seria al damunt meu!
No m’hi colgueu pas en terra malastruga,
no m'hi colgueu!

Si mai veieu que moro a terra llunya,
torneu-me a Catalunya;
vull que la creu estengui bé els seus braços
damunt la meva fosa, eternament
la creu que fou la guia en els meus passos.

Després de mort, claveu-la fermament
damunt la meva sepultura
car si la vida em fou jornada dura
la creu me conhortava en tot moment
claveu-la, fermament,
dintre l’entranya del camp
que sigui el meu fossar
claveu-la fort,
però no en terra estranya,
claveu-la en cementiri català.

Si mai veieu que moro a terra llunya
torneu-me a Catalunya;
si algú a frec de creu vol recordar-me
que no hi vingui a plorar,
que es flecti de genolls
i el seu resar, que sigui,
com la mare va ensenyar-me
que hi resi en català.

Si mai veieu que moro a terra llunya,
torneu-me a Catalunya;
a l’ombra del xiprers i en terra catalana
hi creixerà més verda l’heura ufana
aferrada a les soques dels llorers
i ploraran tota hora el saüquers
el plor etern, el plor de cada dia.

I jo, reposaré en llur companyia content,
per sempre més,
humil recés i com t’enyoraria
si lluny de Catalunya, no et tingues.

Si mai veieu que moro a terra llunya,
torneu-me a Catalunya;
que el cel de Catalunya
és molt més blau
i més acollidor
i la gleva de terra es més suau
i em servera a materna amor.

Si mai veieu que moro a terra llunya,
torneu-me a Catalunya;
la terra d’altre terra
que feixuga seria al damunt meu!
No em colgueu pas en terra malastruga
no,no m’hi colgueu!

Si mai veieu que moro a terra llunya
que no ho permeti Déu,
i no podeu tornar-me a Catalunya,
no m’enterreu!